EFECTES I BENEFICIS DE L'ACTIVITAT FÍSICA AQUÀTICA 
   
L'evidència científica ha demostrat àmpliament els efectes beneficiosos de l'activitat física en tota la població. Els experts recomanen en les guies actuals la realització de 150 minuts d'activitat física aeròbica d'intensitat moderada a la setmana: per exemple 30 minuts de caminar a un ritme ràpid, muntar amb bicicleta o nedar, cinc vegades a la setmana.
Dins de la literatura científica existeix una àmplia recerca que recolza les activitats aquàtiques en persones amb obesitat. Els autors d'un estudi publicat recentment en la revista oficial de la Societat Respiratòria Europea (ERS) van comparar dos grups de persones amb problemes d'excés de pes: uns van ser sotmesos a proves d'esforç en terra i uns altres van realitzar l'activitat física en l'aigua. Els resultats van mostrar que la pèrdua de pes va ser gairebé la mateixa en tots dos grups. Les diferències es van observar en altres àmbits: en el grup aquàtic els subjectes exercitaven una major capacitat cardiorrespiratòria, afavorint l'entrenament de resistència, freqüentment dificultat per la fatiga que els ocasiona l'excés de pes i a més s'observava una millora en la qualitat de vida d'aquests pacients. D'altra banda, a les persones amb obesitat o sobrepès generalment també se'ls associen problemes en les articulacions pel que aquesta tècnica seria a més positiva ja que s'eliminaria la tensió de les articulacions per la flotació en l'aigua i es mitigaria en part el dolor crònic agreujat en practicar exercici.
També s'ha demostrat que millora el metabolisme de lípids i de la glucosa en subjectes amb obesitat, fins i tot malgrat no trobar tampoc millores en la massa corporal.
A manera de conclusió, assenyalar que l'exercici aquàtic sembla oferir l'entorn més favorable i segur perquè les persones amb problemes d'obesitat puguin perdre pes. Si bé és cert que en els diferents estudis controlats on es comparen grups d'activitat física programada en terra i aquàtica no s'han trobat diferències significatives quant a pes corporal, el subjecte que realitza una activitat dins de l'aigua, en tenir un pes reduït, podrà exercitar de forma més vigorosa i durant un període de temps més llarg amb el que s'augmentarà la seva despesa calòrica.
Beneficis de la pràctica d'activitat física aquàtica en pacients amb obesitat
La flotació en l'aigua redueix l'impacte del pes
Afavoreix la tornada venoso activant la circulació, la qual cosa afavoreix una millor oxigenació dels teixits musculars
El pacient no carrega amb el seu pes i elimina la tensió i el dolor de les articulacions
Es realitza un treball cardiovascular
L'aigua obliga a controlar la respiració
Permeten exercitar tots els grups musculars i articulacions al mateix temps
Millora el benestar psicològic

Tipus d'exercici

  • Natació a diferents nivells, com crol, esquena, respectant l'estat del pacient i sempre sota una correcta supervisió professional

  • Exercicis en piscines de poca profunditat: Realitzar desplaçaments (*aquarunning), moure l'aigua amb les mans, bicicletes dins de l'aigua... 

  • Programes de aquagym o gimnàstica en l'aigua a diferents nivells.

Fibromialgia i activitat física

 

L’objectiu per a conviure millor amb la fibromialgiaés dur a terme sessions d'exercici físic de nivell moderat i progressiu per millorar la simptomatologia general i enfortir la musculatura.

 

Per a les persones afectades per aquesta patologia es important participar en programes de salut que preténguin incidir i pal.liar els efectes d'aquesta patologia de caràcter crònic en forma de dolor.

Objectius:

  • Millorar la qualitat de vida.

  • Disminuir o eliminar les diferents àlgies a conseqüència d'aquesta patologia.

  • Evitar l'aparició d'altres patologies que agreugin les àlgies.

  • Millorar el benestar físic, psíquic, cognitiu i socioafectiu.

  • Adquirir un hàbit de pràctica esportiva.

  • Conscienciar l'usuari en la seva patologia.

  • Marcar objectius concrets, per augmentar l'automotivació.

Un altre estudi afirma quFibromialgia i activitat física

 

L’objectiu per a conviure millor amb la fibromialgiaés dur a terme sessions d'exercici físic de nivell moderat i progressiu per millorar la simptomatologia general i enfortir la musculatura.

 

Per a les persones afectades per aquesta patologia es important participar en programes de salut que preténguin incidir i pal.liar els efectes d'aquesta patologia de caràcter crònic en forma de dolor.

Objectius:

  • Millorar la qualitat de vida.

  • Disminuir o eliminar les diferents àlgies a conseqüència d'aquesta patologia.

  • Evitar l'aparició d'altres patologies que agreugin les àlgies.

  • Millorar el benestar físic, psíquic, cognitiu i socioafectiu.

  • Adquirir un hàbit de pràctica esportiva.

Conscienciar l'usuae l’activitat física repercTipus d'exercici

  • Natació a diferents nivells, com crol, esquena, respectant l'estat del pacient i sempre sota una correcta supervisió professional

  • Exercicis en piscines de poca profunditat: Realitzar desplaçaments (*aquarunning), moure l'aigua amb les mans, bicicletes dins de l'aigua...

  • Programes de aquagym o gimnàstica en l'aigua a diferents nivells

Fibromialgia i activitat física

 

L’objectiu per a conviure millor amb la fibromialgiaés dur a terme sessions d'exercici físic de nivell moderat i progressiu per millorar la simptomatologia general i enfortir la musculatura.

 

Per a les persones afectades per aquesta patologia es important participar en programes de salut que preténguin incidir i pal.liar els efectes d'aquesta patologia de caràcter crònic en forma de dolor.

Objectius:uteix de forma positiva en les persones afectades per Fibromiàlgia, segons afirma News Max Health. “Estudis previs ja havien trobat beneficis a curt termini per qui fa exercici per combatre aquesta malaltia. No obstant això, molts malalts no segueixen els programes d’exercici per por a que el dolor sigui més gran” afirma a Reuters Eric Matteson, reumatòleg aliè a l’estudi. “Aquest estudi mostra que si (els pacients) són capaços de continuar amb el programa d’exercicis a llarg termini, realment els serà beneficiós”, acaba afirmant.

 

L’estudi va concloure que un augment constant de la intensitat estava vinculada a una lleugera disminució del dolor i que per tant l’exercici és bo per a combatre la Fibromiàlgia.

 

Activitat física
Per mantenir la salut són necessaris trenta minuts d'activitat física moderada cinc dies per setmana. El sedentarisme augmenta el risc de patir diverses malalties i causa el 5,5% de la mortalitat al món.
Per saber concretament a què ens referim, cal aclarir els conceptes següents:
 
Activitat física: és qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.
Exercici físic: és l'activitat física planificada, estructurada i repetitiva que té per objectiu la millora o manteniment d'un o més components de la forma física.
Forma física: és el nivell d'energia i vitalitat que permet a les persones dur a terme les tasques diàries habituals, gaudir del temps lliure actiu i afrontar les emergències imprevistes sense fatiga excessiva, tot experimentant plenament la joia de viure.
No hi ha un tipus d'activitat física idoni per a tothom, cadascú pot trobar el que més s'adapti a les seves necessitats. En alguns casos fent activitats esportives; en altres sumar diverses activitats de la vida diària. El més important és la constància i la regularitat, per garantir una bona forma física.

 


 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El programa xarxes ens explica com l'esport pot influir en la salut mental de les persones. Us el recomanem!!  Ajuda molt a millorar la sabiduría de cuidarse i és un programa molt innovador. Parlen de temes molt actualitzats i revolucionaris; apasionants i interessants.
 

Actividad física (A.F.) en pacientes con esquizofrenia paranoide.

Tesis de Valverde Romera, Joaquina M.; Linares Comino, Pedro Luis;

 

Las conclusiones obtenidas apuntan hacia lo siguiente:

* La A.F. Enfocada hacia la lateralidad no influyó sobre los enfermos, pero orientada hacia la coordinación, el equilibrio y el esquema corporal supuso una mejora de todas estas cualidades motrices.
* Según el criterio terapéutico, gracias a la A.F. Hemos conseguido una disminución parcial de los síntomas negativos de la esquizofrenia paranoide.

 

 
 
 
www.tv3.cat/videos/3296830